Balanç de la formació sobre Grups Dinàmics

Una setmana després faré balanç del que ha estat la meva primera formació en solitari a educadors canins, malgrat vaig estar força acompanyat inclús abans d’anar a Saragossa.

Una gran experiència, de la què m’emporto un aprenentatge vehiculat per l’intent d’explicar tot allò que sé sobre el treball de gos a gos mitjançant els grups dinàmics. 

La formació va ser un pel diferent al que estem acostumats. Varem alternar una teoria densa amb una pràctica lleugera. Un plantejament en format ABC del que per a mi és “la mare dels ous” de l’educació canina en un cap de setmana.

                                           

                                Treball de dinàmiques de grup.

Amb tot això, em costa entendre perquè encara ens entestem a continuar donant cova a un conductisme que es nodreix d’un control silenciat. Seguim premiant o intentant reforçar comportaments. Sembla que mai voldrem deixar de ser protagonistes en el desenvolupament individual del gos. Que passaria si deixéssim que ho fos ell? Evidentment que apareixerien errors d’aquells que potser no estem preparats per expectar, però ben segur què aconseguiríem molt més del que estem aconseguint.

Ara bé, no hem d’oblidar que hem nascut i crescut en conductisme. Només els més valents i sovint els més inconscients aconsegueixen allunyar-se; malgrat en ocasions afloreix l’essència d’aquest. Alguns hem tingut una mica de sort, i dins la motxilla ens varen posar un parell d’ales que, ara uns anys després, te n’adones del que llavors no eres conscient. Aprofito per agrair als meus, el parell d'ales que en el seu dia em varen oferir. 

Primer exercici de disseny de grup dinàmic.

Si cedim el protagonisme a qui realment s’ho mereix, enterrem l’egoisme i evitem el contagi de la irracionalitat més humana, tenim el que cerquem: el gos.

El gos, amagat darrera el vincle més pur, ens ensenyarà en silenci un model educatiu on el poder del grup familiar és font d’aprenentatge. Cadascun dels integrants del grup familiar es conforma com a agent educatiu, que vetlla pel desenvolupament, les necessitats i benestar dels altres.

Malauradament els grups familiars que coneixem són majoritàriament artificials i pobres d’estructura. El grup és poderós. El treball en grup també ho és i contraresta l’aprenentatge que ofereix la soledat en la que fem viure els gossos, malgrat sabem que són animals no solitaris.

Fotografia de cloenda.

Acabaré el balanç amb una primera experiència desenvolupada per una de les assistents a la formació. 

Aquest ha estat el seu treball i la seva valoració, que ambdós hem volgut compartir amb vosaltres:

"Poniendo en practica lo aprendido en el curso! ahí va un grupo, formado en el centro donde trabajo.
Es la segunda vez que salen juntos, algunos de ellos llevan aquí más de un año, y nunca los habían juntado ni siquiera en tríos. Sin embargo, el primer día que los saque juntos me di cuenta, de que ya eran una especie de grupo familiar, se conocían perfectamente, las presentaciones fueron cortas o inexistentes. Metí a mis perros también para que dieran un poco de estabilidad, y todo lo contrario, ellos eran los intrusos, y cuando iba sacando a los perros del centro, todos iban a saludar a mis perros. Muy bonito ejercicio! Gracias por abrir una nueva puerta!"

Gracias Paula por mejorar la realidad de los perros del refugio en el que colaboras.