Coro

Al llarg dels anys coneixes grans persones, de les que aprens un munt de coses. Al llarg d’aquests anys també tenim la sort de conèixer molts grans gossos, dels que també aprens un munt de coses. Som el que aprenem i ensenyem del que hem après. Entre els grans gossos n’hi ha que tenen alguna cosa que els fa ser especials. Aquests són els grans mestres.

Quan tens la sort de conviure amb un gran mestre, l’aprenentatge flueix de la convivència de minut a minut.

 

A la Unitat Canina de Conservació de Flora i Fauna tenim la sort de tenir gossos únics, que ens han fet ser grans afortunats. Sense adonar-nos les hores de feina acumulada ens han convertit en una unitat que gaudeix de treballar amb espècies en perill d’extinció i intentar ajudar a millorar el seu estat de conservació.

Malauradament un d’aquests gossos ens va deixar ara fa 7 mesos. Voldria fer-li un homenatge a en Coronel. En Coro, era un gos segur de sí mateix amb un marcatge amb firma pròpia que posava al límit el baricentre de l’equilibri tot allargant el cap com si volgués agafar la pilota de la butxaca. La manera de pescar a l’aire la pilota també el feia especial, l’agafava orgullós d’haver trobat el que buscava, però més de veure als ulls d’en Santi una satisfacció contagiada amb la babeta que li queia cada vegada que marcava.

Tinc vàries imatges d’en Coro, però curiosament sempre que hi penso en Santi és present en un segon pla, ja sigui apareixent entre el matollar amb una tortuga a la mà o adoptant una postura corporal molt semblant a la d’en Coro quan esperava la pilota, cada vegada que li deia “muy bién”.

Si ho pensem bé, a en Coro ja l’hem homenetjat vàries vegades, ha sortit a la tele, diaris, revistes i també en congressos internacionals de conservació de fauna.

Però aquest homenatge és diferent. Ja no és amb nosaltres i ens ha deixat un buit, aquell buit que només poden deixar els gossos especials.

Coro, seguiràs present entre tots els que hem tingut el plaer de conèixer-te.