Què han après avui?

Què han après avui? Aquesta és la nova pregunta que vaig fer als alumnes de dues potes que assisteixen al taller que varem iniciar a principis de mes d'octubre.
Els hi vaig demanar que em diguessin una única cosa de les que creien que havien après els gossos assistents durant el darrer dia. Les respostes varen ser molt interessants, tant que transcric algunes a continuació, mantenint l'anonimat:

1- En Valentí va aprendre que hi ha una manera correcte, d'acostar-se a d'altres gossos, però respectant l'espai de cadascun, i en Tarantino, va aprendre que hi ha línies vermelles, que atravessar-les, tenen conseqüències, "gran tasca d'en Ron", tant amb en Valentí com en Tarantino. En Uffe, va descobrir que hi ha una altra manera de passejar per el carre. La Màquia, també va aprendre, que està bé jugarm però sense passar-se. I la gent, varen aprendre que en segons quins moments, o situació, cada gest, cada só, fins i tot m'atreviria a dir, que cada pensament, influeixen de manera molt important, en el desenllaç de qualsevol conflicte!!

2- A mi em va semblar que cadascú anava a la seva... n'hi havia dues que van estar una estona jugant però es va acabar aviat el joc... i la resta molt expectants... però sense massa interacció. Em va semblar una sessió "tranquila"... amb un parell de marcatges.... ostres és difícil...

3- El Ron va aprendre a no córrer, a posar límits i a dir prou... el Valentí que per acostar-se a una altre gos i olorar-lo, cal fer-ho d'una altre manera, que hi ha un ritual de moviments i presentació que no va fer... en Tarantino va aprendre que cal presentar-se d'altre manera, no muntant la bronca o alçant la veu de primeres.

4- Jo crec que en Valentí va aprendre que es pot acostar als humans sense que li diguin res i no passi res. 

5- En Mistu jo no el vaig veure massa, em va semblar que no tenia tanta dependència de la Mirinda.


6- En Mistu estava menys pendent de la Mirinda però més pendent de la Pilar. No va deixar que cap gos s'apropés.

7- Van aprendre que no són únics al món, i que n'hi ha més i que cadascun té el seu lloc. I aquest espai s'ha de respectar. Aprenen a viure en harmonia poc a poc. Sessió a sessió es van assemblant a ser més gos i menys humà. I que molt soroll i res... no cal que m'espanti tant. :)


Una foto del grup en el treball de corda: